El nostre mètode d’interpretació es basa en actuar des de la veritat, la continuïtat en la línia de pensament i la connexió emocional.
Amb el nostre mètode intentem que cada alumne faci una recerca dels seus propis mecanismes i registres expressius a partir d’un procés d’aprenentatge basat en l’assaig i error.
No creiem en fórmules, ni en teories abstractes ni en sistemes rígids. El nostre mètode de treball sempre és pràctic i experimental.
Volem formar actors que siguin lliures i espontanis, creatius i personals, i que sempre, transmetin vida i emoció . Treballem a fons la connexió interna, el sentit de veritat i l’adaptació als altres actors.
Els ensenyem a generar sensacions i emocions a partir de la imaginació i a repetir els processos i no els resultats.
Entrenem els nostres alumnes en el joc escènic improvisat, en el risc, el compromís i en l’aprofitament de l’imprevist.
Busquem formar actors que estiguin vius i siguin intensos i creïbles tant en teatre com davant la càmera: els acostumem a pensar des de la lògica dels personatges i a vivenciar els seus conflictes emocionals.
Tenim un Pla de Formació propi amb un programa d’exercicis creats per Nancy Tuñón i altres professors de l’escola. És un sistema de formació on totes les matèries estan integrades en un mateix mètode i en uns mateixos criteris i objectius.
Està impartit per un equip estable de professors que han estat alumnes de Nancy Tuñón i que, per tant, poden transmetre la manera d’actuar des de la pròpia experiència.
És un sistema de treball, que va ser creat per la Nancy Tuñón a partir de la seva pròpia formació, durant vint anys, en diversos mètodes (Brecht, Stanislaski, Strasberg) i amb diferents professors, i que va desenvolupar amb la seva pràctica com a professora al llarg dels anys.
En el treball de l’actor sobre si mateix es fan un conjunt d’exercicis per entrenar l’actor a crear estímuls interns i facilitar la seva expressió teatral.
Molts d’aquests exercicis van ser creats per la Nancy Tuñón a partir del que ella va trobar a faltar durant la seva formació com actriu.
La major part d’aquests exercicis són individuals i sense cap text après. Van dirigits a convertir tot allò que l’actor imagina i pensa en impulsos físics, accions i emocions d’una manera fàcil i immediata.
Entrenem la concentració i la relaxació de l’actor. Practiquem l’evocació d’imatges i de sensacions. Juguem a crear i creure en les situacions imaginàries, i a viure intensament tots els conflictes.
En els nostres exercicis es parteix d’imaginar i evocar situacions i conflictes més enllà de l’experiència personal de l’actor. A la nostra Escola no fem exercicis de memòries emotives literals.
Volem que l’actor descobreixi no només qui es sinó també qui podria ser.
La nostra és una escola per actors de text, sigui de Teatre de Cinema o de Televisió.
Al llarg dels tres cursos treballem amb exercisis d’improvisació i amb textos de diferents estils, èpoques i gèneres– drama, comèdia, teatre de l’absurd i teatre clàssic—Això permet als alumnes anar descobrint nous registres i ampliar el seu repertori.
De manera progressiva s’interpreten textos cada vegada més complexos i es modifiquen els antecedents, els contextos i els estats emocionals. —Per descobrir nous sentits en un mateix text.
Actuar un text implica saber buscar diferents intencions per donar-li diverses interpretacions. La comunicació entre persones no és només verbal i és sempre ambivalent: Mai és explícita ni literal (cal aprendre a transmetre el subtext: les coses que es pensen però no es diuen, en el text).
Entrenem els alumnes a actuar els textos amb una línia de pensament intern
plena de subtextos concrets. Es tracta de reproduir en escena com pensem en la vida real (amb imatges, sensacions i pensaments concrets però tots barrejats).
Per fer això, cal aprendre a crear una pel·lícula o una partitura interna que va paral·lela al text i que permet tenir també una continuïtat de pensament i dels processos emocionals quan no es diu res. —Aquí es on s’aplica en un text tot el treball intern.
En Interpretació escènic, cal que se sumin i s’integrin tot el treball de les diverses assignatures, però per damunt de tot, valorem que el resultat no sigui ni marcat ni previsible sinó viu , espontani i creatiu.
El treball davant de càmera implica aprendre a actuar amb unes limitacions tècniques que cal explorar i anar dominant però, per damunt de tot, demana molta veritat, continuïtat i relaxació. Comencem a fer el treball de càmera a partir del segon curs, quan els alumnes ja tenen incorporats una sèrie de mecanismes, i d’hàbits interpretatius i de control emocional.
El nostre mètode és especialment eficaç per treballar davant de càmera, perquè entrenem als actors a imaginar i pensar amb continuïtat i relaxació . Això fa que la seva interpretació sigui creïble i transparent i es vegin molt clares les intencions i els processos…
Tenim un programa propi d’exercicis de cos i de veu durant els tres cursos de la formació. El nostre mètode d’entrenament de cos i de veu està totalment integrat amb el treball que es fa en interpretació.
Un actor ha d’entrenar la seva veu i el seu cos fins a crear uns hàbits escènics que es converteixin en una segona naturalesa i no ha d’estar massa pendent dels problemes tècnics: ha d’aprendre a corregir sobre la marxa les possibles dificultats que sorgeixen.
La tècnica en escena es imprescindible però ha de ser invisible.
Entrenem l’actor perquè estigui ocupat pensant i sentint des del personatge i no pendent de problemes tècnics.
Pensem que les tècniques del cos i de la veu són els instruments de l’actor, però mai un fi en si mateix: han de ser un mitjà per construir i encarnar els personatges, d’una manera viva, fàcil i relaxada.
El treball de l’actor s’ha de contrastar amb el públic per experimentar la situació real dalt de l’escenari. Per això, tots els treballs d’escenes es presenten a un públic extern en les mostres de teatre.
S’enregistren les seqüències davant de càmera, després es fan les correccions i es tornen a enregistrar. Tot el material enregistrat es dona als alumnes.
Tenim un sistema d’avaluació contínua i personalitzada. Es fan sempre crítiques de cada una de les feines dels alumnes. També fem que els alumnes s’autocritiquin perquè desenvolupin la seva consciència com a actors. Cada quadrimestre es fa una avaluació de cada alumne en totes les assignatures després d’un claustre de tots els professors.
Quasi tots els professors de la nostra escola s’han format com actors en la nostra escola, això fa que comparteixin un mateix mètode, i uns mateixos criteris i objectius a l’hora de donar indicacions i avaluar la feina
Creiem que el més important per formar un actor és assolir que l’alumne es faci també responsable de la seva formació i tingui una actitud d’aprenentatge creativa, generosa i oberta a la crítica constructiva. Aquesta manera d’ enfrontar la feina i li servirà, més endavant, per fer un bon camí dins dels diversos àmbits de la professió: teatre, cinema i televisió.
